Independència judicial
Articles

Independència judicial

Per Pere Lluís Huguet

Article publicat en la tribuna de Diari de Tarragona el 26 de febrer de 2017

La democràcia i l’estat de dret no són sentències favorables als meus postulats, són sentències concordes amb la llei, són sentències fonamentades, fins i tot sentències erròniament fonamentades, que para això està el sistema de doble instància. Aquests dies he sentit veritables barbaritats sobre diferents resolucions judicials que han envaït els nostres mitjans de comunicació. Tots opinant sobre unes sentències extraordinàriament tècniques, basant les seves opinions en qüestions alienes al procés i al raonament jurídic, ja es que avui no està de moda dir-ho, però, amb tots els problemes, defectes i manques -que n’hi ha-, tenim una justícia bàsicament independent, sí han sentit bé, independent. I la nostra no amb molts més problemes que les dels nostres països veïns, amb consolidats sistemes judicials, potser sí amb molts menys mitjans, però en igual grau d’independència.

Fem una petita anàlisi de la situació i comparem-ho amb el nostre entorn. Un tribunal de “províncies” ha condemnat a més de 6 anys al gendre del Rei, i cunyat de l’actual Cap de l’Estat. Sembla que a molta gent li sembla poca condemna, per què? perquè és el gendre del Rei?, no obstant això no he escoltat cap opinió que raoni el perquè hauria de ser una condemna més alta, simplement s’aferren al fet que el parentiu li ha afavorit. No he sentit cap argumentació jurídica que rebati el fonament de la sentència que li absol de determinats delictes, solament proclames, al·legant que no tots som iguals, que si no entrarà a la presó…, però cap fonamentació jurídica. Siguem o no gendre, no val al·legar el parentiu per justificar que la sentència és poc dura, solament valen raonaments jurídics, sol val el rigor jurídic en la critica, estarem d’acord o no, en els fonaments i en els fets provats, però no cal al·legar, sense justificació alguna, buscant el populismes fàcil, que és tova simplement perquè no tots som iguals davant la llei. Potser la sentència sigui tova, però no perquè no existeix igualtat davant la llei, sinó perquè el tribunal haurà errat en l’aplicació de la doctrina jurídica o en l’apreciació de la prova, tal com ocorre en milers de sentències que són revocades pel tribunal superior, cada dia en la nostra justícia, i no per això s’escandalitza ningú, l’important, el fonamental, és que la sentència estigui motivada, sobre la base de la nostra doctrina jurídica i això ningú ho ha qüestionat.

Anem ara a l’absolució de la Infanta, quan el Jutge Castro la va manar a judici, es va enaltir a aquest jutge com a capdavanter de la independència judicial, quan un Tribunal compost per tres Magistrades l’absol és un atemptat a la independència perquè és la filla del Rei Emèrit, però reitero no som tots iguals davant la llei?, siguem fill de qui siguem. Porto gairebé trenta anys exercint l’advocacia, i els podria portar a col·lació diferents sentències de processos en els quals he intervingut en els quals s’ha absolt a l’esposa, amb els mateixos arguments que la Infanta. Ja fa molts anys que la responsabilitat penal pel resultat –Versari in re illicita- va ser proscrita del nostre ordenament i es requereix, tal com sanciona l’article 5 del Codi Penal, la concurrència de dol o, com a mínim, imprudència per ser condemnat. I hem de recordar que en la mateixa sentència també s’absol a l’esposa de Diego Torres, i no he llegit o escoltat queixa alguna per aquesta absolució, reitero no som tots iguals davant la llei?.

I resulta curiós, que ningú, absolutament ningú, ha qüestionat la capacitat i independència del Tribunal, que a més està compost per tres dones, totes elles de conegut prestigi com a juristes i com a magistrades, dicten una sentència per unanimitat, i resulta que aquesta sentència és contrària a la igualtat i a la independència judicial, simplement perquè raonada i jurídicament absolen a la filla del Rei Emèrit. Però anem al nostre entorn, tots coneixem per la premsa diferents escàndols financers, suborns o tràfic d’influències, que han esquitxat a diferents monarquies europees, busquem quants d’aquests membres de les cases reals europees han estat simplement investigats, imputats o jutjats per la justícia de Bèlgica, Holanda, Anglaterra, Suècia, o de qualsevol país, en els últims 50 anys, resultat: cap.

Doncs aquí resulta que, hem assegut en la banqueta a un d’ells i condemnat al seu marit; hem condemnat per utilització indeguda d’unes targetes de crèdit a tot un exvicepresident del Govern d’Espanya i director gerent del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Estona, van complir penes de presó el totpoderós banquer Mario Conde, el financer Javier de la Rosa, l’ex governador del Banc d’Espanya Mariano Rubio, els empresaris José Luis Núñez, pare i fill, ministres com Barrionuevo o Jaume Matas, presidents de parlaments autonòmics com María Antonia Munar, magistrats com Pascual Estivill, advocats com Piqui Vidal, i així tota una llarga llista de persones rellevants que han estat o són inquilins d’institucions penitenciàries. I ara jutjaran a Millet i Montul, a la Gurtel, als Pujol, als ETS a Andalusia, i un altre llarg etc., no podem dir que hi hagi impunitat. Han robat tot el que han pogut, però la justícia també els ha arribat, o els arribarà. Potser el problema sigui la lentitud associada a la manca de mitjans que depèn de les assignacions pressupostàries. M’hagués agradat veure a tots els que denuncien, aquests dies, la falta d’independència de la justícia, i als quals diuen que la llei no és igual per a tots, denunciar la falta de mitjans perquè no hàgim d’esperar anys per resoldre, no solament els grans processos de corrupció, sinó també els petits processos que afecten al ciutadà del carrer.