Culpa compartida
Articles

Culpa compartida

Article publicat en Expansió el 16 de Gener de 2017

El dèficit d’infraestructura que sofreix Catalunya, especialment en el transport públic, no s’ha generat en els últims anys, sinó que ve de temps enrere. En els últims 20 anys s’han comès errors per part de tots; d’una banda el govern de l’Estat, tant en l’època d’Aznar com en la de Zapatero, sense comprendre que el defectuós finançament portaria amb els anys a l’actual situació, i per un altre dels quals ara reclamen la independència justificant-la amb la falta d’inversió a Catalunya.

Des de la transició i fins a l’actual pacte entre PP i Ciutadans sol ha existit un pacte d’investidura entre dues forces polítiques: el conegut com a pacte del Majestic, entre PP i CiU en 1996. En aquest acord, CiU no va reclamar un nou model de finançament autonòmic, ni tampoc el corredor del Mediterrani, ni majors inversions en rodalies, i per descomptat no va reclamar el traspàs de les competències en rodalies o en aeroports; i això malgrat tenir a les seves mans el govern d’Espanya. En el pacte del Majestic CiU va optar per un acord de major pes polític, va prevaler la vanitat enfront de la millora de la inversió de l’Estat a Catalunya. Així, va aconseguir la supressió dels Governadors Civils i el Servei Militar, les competències de Tràfic per als Mossos, i en l’àmbit econòmic la cessió d’un 15 % de l’IRPF a totes les Comunitats Autònomes. Però a més CiU ha estat la gran aliada als pressupostos de l’Estat, especialment quan ha governat el PP, i per tant a les seves mans ha estat incloure en ells les necessàries inversions de l’Estat a Catalunya. En cada negociació pressupostària CiU podia haver reclamat les inversions que eren necessàries, aconseguint algunes minúcies en la tramitació parlamentària, però mai va exigir les grans inversions que ens han portat a la situació actual, inversions que necessiten legislatures senceres per executar-se. I cal recordar, que des del pacte del Majestic fins al govern de Rajoy, on es va trencar ja tota possibilitat d’acord, es van aprovar 16 pressupostos dels quals 10 van ser pactats amb CiU, amb el vot a favor en 9 i l’abstenció en un, votant en contra en altres 6.

Però el tripartit, amb PSC, ERC, i ICV, va deixar passar també l’oportunitat de millorar el finançament autonòmic. El govern de Maragall va pactar en 2009 un nou model de finançament autonòmic, amb l’oposició de totes les CCAA governades pel PP, que hauria d’haver solucionat els problemes de finançament de Catalunya.
En definitiva, doncs, no podem dir que el defectuós finançament i la manca d’inversions a Catalunya sigui culpa de l’Estat, ha estat i és un fracàs de tots.