Que no ens enganyin
Articles

Que no ens enganyin

Per Pere Lluís Huguet

Article publicat en la tribuna de Diari de Tarragona el 12 de gener de 2017

La recent resolució del Tribunal Constitucional Alemany, sobre la possibilitat de celebrar-se un referèndum d’autodeterminació a Baviera, ha comportat multitud d’opinions, algunes certament absurdes sobre les conseqüències de la resolució davant la nova demanda del Govern de la Generalitat per a la celebració d’un referèndum a Catalunya. He escoltat opinions en les quals desacrediten la resolució simplement perquè solament la va sol·licitar una persona i per tant la doctrina no és extrapolable, ja que aquí té el suport d’una part important de la població, vinculant el rigor jurídic, no a la raó jurídica, sinó al nombre de seguidors de l’opció peticionària. Vaig escoltar a un il·lustre tertulià dir, que si a Baviera la independència tingués el mateix suport que a Catalunya, la resolució del TC alemany hauria estat una altra. A més, curiosament, venint d’un Tribunal Alemany, aquest plantejament estaria justificant les vulneracions a la Constitució de la República de Weimar realitzades pel partit Nazi, amb les atroces conseqüències que tots coneixem, simplement perquè en aquests moments ho recolzava una majoria.

En gran part de les opinions que analitzen la resolució alemanya, es barregen qüestions polítiques i jurídiques. No obstant això, per poder entendre amb claredat les seves repercussions, és necessari una anàlisi independent, valorant d’una banda les conseqüències jurídiques, i per un altre les polítiques.

En l’àmbit jurídic, certament la resolució no porta cap novetat en l’estudi i interpretació del dret a l’autodeterminació, que és el terme jurídic correcte. El “dret a decidir” és un eufemisme, com molts uns altres, que s’utilitzen per ocultar els problemes jurídics del terme real. El “dret a decidir” no existeix com a construcció jurídica, és un invent per no cridar a les coses pel seu nom. Utilitzar l’eufemisme no és baladí, intenta obviar les dificultats jurídiques de la construcció del dret a l’autodeterminació dels pobles, substituint-ho per un supòsit “dret a decidir” que ni en la legalitat espanyola ni en la legalitat internacional existeix. I tot perquè la doctrina internacional sobre el dret a l’autodeterminació, que es basa en el Pacte Internacional de Drets Humans, -però que no ho va incloure com a dret a la Declaració Universal dels Drets Humans- i que és desenvolupat per les resolucions 1514 (XV), 1541 (XV) i 2625 (XXV) de Nacions Unides, va ser construït per regular els processos de descolonització del segle XX, i per tant d’impossible aplicació al supòsit català. Però a més, en paral·lel al dret d’autodeterminació, també sorgeix el dret a la integritat territorial, fruit de l’acta final d’Hèlsinki de la Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa.

Però tornant a la resolució Alemanya, aquesta simplement estableix que dins de la legalitat alemanya, un Länder no té capacitat per vulnerar la Constitució i iniciar un procés de segregació unilateral. Significa això que Baviera mai podrà ser independent? Doncs no, significa que per a això requerirà la reforma constitucional i per tant la participació democràtica de tots els alemanys, en poques paraules, requerirà un pacte i un consens de tots, precisament el que no hi ha a Catalunya. Però és que la resolució alemanya no és nova en el dret comparat, independentment de la dictada a Espanya pel Tribunal Constitucional en relació amb el 9N -per cert, acusat d’antidemocràtic havent-hi utilitzant els mateixos arguments que l’alemany-, en 2015 també es va pronunciar el Tribunal Constitucional Italià en declarar inconstitucional la llei de l’Assemblea Regional del Veneto en el que feia referència al referèndum sobre la independència, utilitzant pràcticament els mateix arguments exposats anteriorment. I resulta interessant recordar que en el Veneto, al març de 2014 també es va efectuar una espècie de referèndum “privat” –van votar 2,3 milions, encara que en ser part dels vots per internet va ser molt discutida la xifra – amb grans similituds al del 9N, i jutjant-se per la via penal amb les detencions dels capdavanters independentistes que van pretendre prendre la plaça de Sant Marcos el 2 d’abril de 2014, per declarar la independència.

En l’àmbit polític la resolució alemanya sí introdueix novetats, principalment perquè deixa sense arguments a la crida a la internacionalització del procés català. Hem sentit per activa i passiva que Europa no permetrà que Espanya vulneri el “dret a decidir” dels catalans, i que el referèndum vindrà imposat per Europa, on resideixen els veritables valors democràtics, i obligarà a la “antidemocràtica” Espanya a la seva celebració. La resolució sobre Baviera no introdueix novetats jurídiques, però sí deixa sense contingut dues qüestions importants: El Tribunal Constitucional espanyol ha fallat en referència al 9N d’igual manera, i amb els mateixos arguments que els Tribunals Constitucionals d’altres països Europeus, per la qual cosa les acusacions de falta de democràcia, habituals en els àmbits independentistes, perd qualsevol sentit; i d’altra banda, sense els principals actors Europeus, com són Alemanya, Itàlia i França, amb la seva especial duresa davant els independentistes Corsos, fa que difícilment la UE obligarà a Espanya a fer res, sense que a més existeixi en els tractats de la Unió via alguna perquè la Comissió Europea obligui a un estat membre a celebrar un referèndum d’autodeterminació.

Per tant, al debat polític ja no valdran acusacions de falta de democràcia, amb l’única fi de desacreditar resolucions tan lícites i democràtiques com les alemanyes i italianes. Tampoc valdran cridades al fet que Europa corregeixi a l’Estat Espanyol, dirigides més a mantenir l’eufòria del seu electorat que a una altra cosa, perquè sempre han sabut que en l’Europa democràtica el que prima és el respecte a la llei i a l’estat de dret; i sinó, perquè no es va recórrer la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 9N als Tribunals Europeus? Casualment, els únics que podien haver obligat a Espanya a celebrar un referèndum.